Resum
Introducció i objectius: La malaltia pulmonar
obstructiva crònica (MPOC) és una malaltia crònica,
amb una prevalença a Espanya del 9,1%, entre els 40-
69 anys. Origina, aproximadament, un 10-12% de les
consultes d’atenció primària. Pel diagnòstic és imprescindible
la realització d’una espirometria que demostri
la presència d’obstrucció al flux aeri. L’objectiu de l’estudi
és conèixer quin percentatge de pacients amb
MPOC estan correctament diagnosticats i quina és la
infrautilització de l’espirometria en el nostre centre.
Tipus d’estudi: Estudi descriptiu observacional.
Emplaçament: Àrea Bàsica de Salut urbana.
Mesuraments i intervencions: Del registre de
malalties respiratòries cròniques, excloent els pacients
amb asma i bronquièctasis, es va calcular una mostra
de 117 pacients MPOC =40 anys. Es va comprovar l’existència
de dades espiromètriques en la HCAP i en el
seu defecte es va sol.licitar la prova. Es va considerar
MPOC ben diagnosticat al pacient que segons la
SEPAR presentés obstrucció crònica al flux aeri, i
prova broncodilatadora negativa.
Resultats: Dels 104 individus estudiats 89,4% eren
homes, 55,8% tenien 65-77 anys, 33,7% eren fumadors
actuals i 54,8% exfumadors. Estaven correctament
diagnosticats 37,4% dels MPOCs. Es va infrautilitzar
l’espirometria en 26,9% dels casos: 36,5% (1/38) dels
pacients controlats pel pneumòleg i 40,9% (27/66)
dels controlats pel metge de família. 25% (19/76) de
les espirometries existents en les HCAP dels suposats
MPOCs no eren obstructives. La prova broncodilatadora
va ser positiva en el 46,9% de les espirometries
amb obstrucció.
Conclusions: Hem de millorar en el diagnòstic de
la MPOC: infrautilitzem l’espirometria i no sempre la
sabem interpretar.
Paraules Clau: Espirometria, Malaltia Pulmonar
Obstructiva Crònica,Atenció Primària